LA FINESTRA
La finestra de la meva sala dóna al carrer i de tant en tant, per estirar les cames i la meva soferta columna,m'aixeco i em poso a mirar la gent que passa.
En certa forma m'intriga la vida d'aquests homes i dones que veig.Em pregunto sovint com deu ser la seva existència: si treballen, si viuen sols o en familia,si estan sans o malalts,si han aconseguit tots o bona part dels seus objectius.
Si surtís al carrer i els hi fés una enquesta sobre el grau de satisfacció en la seva vida i els hi demanés que puntuessin de l'u al deu, quín sería el resultat majoritari? la mitjana sería un cins o un sis ? hi hauría gent que hi posaría un vuit, un n ou o extraordinariament un deu ? existeis la satisfacció complerta? o potser tots plegats ens agradaría que una part de la nostra vida fos diferent ?
Finalment podriem dir que mai estem contents del que hem aconseguit i el que ens enfosqueix l'existència és justament el que no tenim ?
Hola Pura,
ResponderEliminarCrec que si que hi ha gent que sap ser feliç plenament i uns altres no aprenen mai.
Personalment intento valorar tot el que tinc sempre sense passar-me, ja que penso que valorar massa és contraproduent.