viernes, 24 de junio de 2011

LA DAMA FANTASMA

Miro si em miren.No, ni són conscients de la meva presència.
Miro si miren a la noia de cames llargues i faldilla curta que acaba d'entrar.Sí, a ella sí.
Potser no sóc tan presumida com abans o potser em  rendeixo a la falta d'interès per part d'ells.De fet, és com un  peix que es mossega la cua: una cosa porta a l'altra.
Observo sorpresa la mirada persistent d'un noiet assegut al davant.M'assemblo a sa mare?Sí, no penso que m'inclogui a la llista de les seves nòvies.No , clar que no, tot i que m'afalaga la mirada masculina.
Ara s'asseu al meu costat un  home discret, que procura evitar al màxim el contacte, no fos cas que jo pensés que se m'està  insinuant.
Em toca baixar i faig una mirada en travelling, intentant detectar un possible admirador.Surto i em barrejo amb la multitud que s'empeny cap a les escales, tot conformant.me amb la meva inexistència.