sábado, 30 de enero de 2016
sábado, 29 de diciembre de 2012
TOT RECORDANT TAGORE
TOT RECORDANT TAGORE
Sovint em venen al cap fragments de lectura d'en Rabindranath Tagore.De jove m'agradava......i encara m'agrada, perque sempre m'ha fet pensar : "com sap aquest home coses de mí? ".És ben curiós la seva capacitat de connexió amb els estats d'ànim i amb les situacions personals de molts dels que som els seus seguidors.
Ara, ja instal.lada en la meva maduresas, em sento plenament identificada amb un dels seus relats que més o menys diu així:
" Era un xafogós dia de juliol i jo era un infant que feia surar un vaixell de paper pel rierol, quan de sobte
bufà el vent amb força i me'l va tombar.El dia de juliol és llarg avui i penso amb tots els vaixells de
paper que el vent m'ha anat enfonsant."
Sovint em venen al cap fragments de lectura d'en Rabindranath Tagore.De jove m'agradava......i encara m'agrada, perque sempre m'ha fet pensar : "com sap aquest home coses de mí? ".És ben curiós la seva capacitat de connexió amb els estats d'ànim i amb les situacions personals de molts dels que som els seus seguidors.
Ara, ja instal.lada en la meva maduresas, em sento plenament identificada amb un dels seus relats que més o menys diu així:
" Era un xafogós dia de juliol i jo era un infant que feia surar un vaixell de paper pel rierol, quan de sobte
bufà el vent amb força i me'l va tombar.El dia de juliol és llarg avui i penso amb tots els vaixells de
paper que el vent m'ha anat enfonsant."
EL REFILAR DE L'ESMOLET
EL REFILAR DE L'ESMOLET
Quotidià, inconfundible, representatiu d'una altra època.: de l'infantesa desapareguda que es va endur la màgia, de la frisança de "quan jo sigui gran....", de les enyorades nits d'estiu al balcó, tot somiant en un futur meravellós i després, de la incipient adolescència amb el desfici de l'amor per descobrir.
El record dels que no hi són, el camí de la maduresa que de vegades fa por......i tantes i tantes coses, quan de sobte escolto, des de la llunyanía, el xiulet de l'esmolet que lentament es va apropant.
lLA FINESTRA
LA FINESTRA
La finestra de la meva sala dóna al carrer i de tant en tant, per estirar les cames i la meva soferta columna,m'aixeco i em poso a mirar la gent que passa.
En certa forma m'intriga la vida d'aquests homes i dones que veig.Em pregunto sovint com deu ser la seva existència: si treballen, si viuen sols o en familia,si estan sans o malalts,si han aconseguit tots o bona part dels seus objectius.
Si surtís al carrer i els hi fés una enquesta sobre el grau de satisfacció en la seva vida i els hi demanés que puntuessin de l'u al deu, quín sería el resultat majoritari? la mitjana sería un cins o un sis ? hi hauría gent que hi posaría un vuit, un n ou o extraordinariament un deu ? existeis la satisfacció complerta? o potser tots plegats ens agradaría que una part de la nostra vida fos diferent ?
Finalment podriem dir que mai estem contents del que hem aconseguit i el que ens enfosqueix l'existència és justament el que no tenim ?
La finestra de la meva sala dóna al carrer i de tant en tant, per estirar les cames i la meva soferta columna,m'aixeco i em poso a mirar la gent que passa.
En certa forma m'intriga la vida d'aquests homes i dones que veig.Em pregunto sovint com deu ser la seva existència: si treballen, si viuen sols o en familia,si estan sans o malalts,si han aconseguit tots o bona part dels seus objectius.
Si surtís al carrer i els hi fés una enquesta sobre el grau de satisfacció en la seva vida i els hi demanés que puntuessin de l'u al deu, quín sería el resultat majoritari? la mitjana sería un cins o un sis ? hi hauría gent que hi posaría un vuit, un n ou o extraordinariament un deu ? existeis la satisfacció complerta? o potser tots plegats ens agradaría que una part de la nostra vida fos diferent ?
Finalment podriem dir que mai estem contents del que hem aconseguit i el que ens enfosqueix l'existència és justament el que no tenim ?
domingo, 31 de julio de 2011
lL'ESTIU QUE REVERBERA
L¡estiu reverbera d'esperança, no fós cas que algú pensés que no en tinc.......d'esperança.
Els arbres, curulls de fruita, s'exhibeixen ufanosos i jo els observo, embadelida.Quina joia¡
Es llavors quan decideixo ajeure'm i em deixo anar al terra, en deliciosa postura.Ai las¡ Els meus sentits desperten.Quines flaires¡ Quines remenbrances d'altres temps¡ Quina joia....la vida.
Els arbres, curulls de fruita, s'exhibeixen ufanosos i jo els observo, embadelida.Quina joia¡
Es llavors quan decideixo ajeure'm i em deixo anar al terra, en deliciosa postura.Ai las¡ Els meus sentits desperten.Quines flaires¡ Quines remenbrances d'altres temps¡ Quina joia....la vida.
CONSPIRACIÓ
Demà ho faré,sí.Ell poc s'ho pensa.
Es tracta de tirar-li unes gotetes, només unes poques, amb aixó ja és suficient.Tot bon punt s'ho prengui estarà llest, així anirà endavant el meu projecte.
Ja està bé que jo sigui la borratxa i ell l'abstemi¡. Amb unes gotes de vodka cada día es farà adicte a l'alcohol, sense adonar-se'n.Heus aquí la meva venjança.
Es tracta de tirar-li unes gotetes, només unes poques, amb aixó ja és suficient.Tot bon punt s'ho prengui estarà llest, així anirà endavant el meu projecte.
Ja està bé que jo sigui la borratxa i ell l'abstemi¡. Amb unes gotes de vodka cada día es farà adicte a l'alcohol, sense adonar-se'n.Heus aquí la meva venjança.
viernes, 24 de junio de 2011
LA DAMA FANTASMA
Miro si em miren.No, ni són conscients de la meva presència.
Miro si miren a la noia de cames llargues i faldilla curta que acaba d'entrar.Sí, a ella sí.
Potser no sóc tan presumida com abans o potser em rendeixo a la falta d'interès per part d'ells.De fet, és com un peix que es mossega la cua: una cosa porta a l'altra.
Observo sorpresa la mirada persistent d'un noiet assegut al davant.M'assemblo a sa mare?Sí, no penso que m'inclogui a la llista de les seves nòvies.No , clar que no, tot i que m'afalaga la mirada masculina.
Ara s'asseu al meu costat un home discret, que procura evitar al màxim el contacte, no fos cas que jo pensés que se m'està insinuant.
Em toca baixar i faig una mirada en travelling, intentant detectar un possible admirador.Surto i em barrejo amb la multitud que s'empeny cap a les escales, tot conformant.me amb la meva inexistència.
Miro si miren a la noia de cames llargues i faldilla curta que acaba d'entrar.Sí, a ella sí.
Potser no sóc tan presumida com abans o potser em rendeixo a la falta d'interès per part d'ells.De fet, és com un peix que es mossega la cua: una cosa porta a l'altra.
Observo sorpresa la mirada persistent d'un noiet assegut al davant.M'assemblo a sa mare?Sí, no penso que m'inclogui a la llista de les seves nòvies.No , clar que no, tot i que m'afalaga la mirada masculina.
Ara s'asseu al meu costat un home discret, que procura evitar al màxim el contacte, no fos cas que jo pensés que se m'està insinuant.
Em toca baixar i faig una mirada en travelling, intentant detectar un possible admirador.Surto i em barrejo amb la multitud que s'empeny cap a les escales, tot conformant.me amb la meva inexistència.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)