L¡estiu reverbera d'esperança, no fós cas que algú pensés que no en tinc.......d'esperança.
Els arbres, curulls de fruita, s'exhibeixen ufanosos i jo els observo, embadelida.Quina joia¡
Es llavors quan decideixo ajeure'm i em deixo anar al terra, en deliciosa postura.Ai las¡ Els meus sentits desperten.Quines flaires¡ Quines remenbrances d'altres temps¡ Quina joia....la vida.
que joia tal de poder sentir l'aire lliure
ResponderEliminar