TOT RECORDANT TAGORE
Sovint em venen al cap fragments de lectura d'en Rabindranath Tagore.De jove m'agradava......i encara m'agrada, perque sempre m'ha fet pensar : "com sap aquest home coses de mí? ".És ben curiós la seva capacitat de connexió amb els estats d'ànim i amb les situacions personals de molts dels que som els seus seguidors.
Ara, ja instal.lada en la meva maduresas, em sento plenament identificada amb un dels seus relats que més o menys diu així:
" Era un xafogós dia de juliol i jo era un infant que feia surar un vaixell de paper pel rierol, quan de sobte
bufà el vent amb força i me'l va tombar.El dia de juliol és llarg avui i penso amb tots els vaixells de
paper que el vent m'ha anat enfonsant."
sábado, 29 de diciembre de 2012
EL REFILAR DE L'ESMOLET
EL REFILAR DE L'ESMOLET
Quotidià, inconfundible, representatiu d'una altra època.: de l'infantesa desapareguda que es va endur la màgia, de la frisança de "quan jo sigui gran....", de les enyorades nits d'estiu al balcó, tot somiant en un futur meravellós i després, de la incipient adolescència amb el desfici de l'amor per descobrir.
El record dels que no hi són, el camí de la maduresa que de vegades fa por......i tantes i tantes coses, quan de sobte escolto, des de la llunyanía, el xiulet de l'esmolet que lentament es va apropant.
lLA FINESTRA
LA FINESTRA
La finestra de la meva sala dóna al carrer i de tant en tant, per estirar les cames i la meva soferta columna,m'aixeco i em poso a mirar la gent que passa.
En certa forma m'intriga la vida d'aquests homes i dones que veig.Em pregunto sovint com deu ser la seva existència: si treballen, si viuen sols o en familia,si estan sans o malalts,si han aconseguit tots o bona part dels seus objectius.
Si surtís al carrer i els hi fés una enquesta sobre el grau de satisfacció en la seva vida i els hi demanés que puntuessin de l'u al deu, quín sería el resultat majoritari? la mitjana sería un cins o un sis ? hi hauría gent que hi posaría un vuit, un n ou o extraordinariament un deu ? existeis la satisfacció complerta? o potser tots plegats ens agradaría que una part de la nostra vida fos diferent ?
Finalment podriem dir que mai estem contents del que hem aconseguit i el que ens enfosqueix l'existència és justament el que no tenim ?
La finestra de la meva sala dóna al carrer i de tant en tant, per estirar les cames i la meva soferta columna,m'aixeco i em poso a mirar la gent que passa.
En certa forma m'intriga la vida d'aquests homes i dones que veig.Em pregunto sovint com deu ser la seva existència: si treballen, si viuen sols o en familia,si estan sans o malalts,si han aconseguit tots o bona part dels seus objectius.
Si surtís al carrer i els hi fés una enquesta sobre el grau de satisfacció en la seva vida i els hi demanés que puntuessin de l'u al deu, quín sería el resultat majoritari? la mitjana sería un cins o un sis ? hi hauría gent que hi posaría un vuit, un n ou o extraordinariament un deu ? existeis la satisfacció complerta? o potser tots plegats ens agradaría que una part de la nostra vida fos diferent ?
Finalment podriem dir que mai estem contents del que hem aconseguit i el que ens enfosqueix l'existència és justament el que no tenim ?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)