L¡estiu reverbera d'esperança, no fós cas que algú pensés que no en tinc.......d'esperança.
Els arbres, curulls de fruita, s'exhibeixen ufanosos i jo els observo, embadelida.Quina joia¡
Es llavors quan decideixo ajeure'm i em deixo anar al terra, en deliciosa postura.Ai las¡ Els meus sentits desperten.Quines flaires¡ Quines remenbrances d'altres temps¡ Quina joia....la vida.
domingo, 31 de julio de 2011
CONSPIRACIÓ
Demà ho faré,sí.Ell poc s'ho pensa.
Es tracta de tirar-li unes gotetes, només unes poques, amb aixó ja és suficient.Tot bon punt s'ho prengui estarà llest, així anirà endavant el meu projecte.
Ja està bé que jo sigui la borratxa i ell l'abstemi¡. Amb unes gotes de vodka cada día es farà adicte a l'alcohol, sense adonar-se'n.Heus aquí la meva venjança.
Es tracta de tirar-li unes gotetes, només unes poques, amb aixó ja és suficient.Tot bon punt s'ho prengui estarà llest, així anirà endavant el meu projecte.
Ja està bé que jo sigui la borratxa i ell l'abstemi¡. Amb unes gotes de vodka cada día es farà adicte a l'alcohol, sense adonar-se'n.Heus aquí la meva venjança.
viernes, 24 de junio de 2011
LA DAMA FANTASMA
Miro si em miren.No, ni són conscients de la meva presència.
Miro si miren a la noia de cames llargues i faldilla curta que acaba d'entrar.Sí, a ella sí.
Potser no sóc tan presumida com abans o potser em rendeixo a la falta d'interès per part d'ells.De fet, és com un peix que es mossega la cua: una cosa porta a l'altra.
Observo sorpresa la mirada persistent d'un noiet assegut al davant.M'assemblo a sa mare?Sí, no penso que m'inclogui a la llista de les seves nòvies.No , clar que no, tot i que m'afalaga la mirada masculina.
Ara s'asseu al meu costat un home discret, que procura evitar al màxim el contacte, no fos cas que jo pensés que se m'està insinuant.
Em toca baixar i faig una mirada en travelling, intentant detectar un possible admirador.Surto i em barrejo amb la multitud que s'empeny cap a les escales, tot conformant.me amb la meva inexistència.
Miro si miren a la noia de cames llargues i faldilla curta que acaba d'entrar.Sí, a ella sí.
Potser no sóc tan presumida com abans o potser em rendeixo a la falta d'interès per part d'ells.De fet, és com un peix que es mossega la cua: una cosa porta a l'altra.
Observo sorpresa la mirada persistent d'un noiet assegut al davant.M'assemblo a sa mare?Sí, no penso que m'inclogui a la llista de les seves nòvies.No , clar que no, tot i que m'afalaga la mirada masculina.
Ara s'asseu al meu costat un home discret, que procura evitar al màxim el contacte, no fos cas que jo pensés que se m'està insinuant.
Em toca baixar i faig una mirada en travelling, intentant detectar un possible admirador.Surto i em barrejo amb la multitud que s'empeny cap a les escales, tot conformant.me amb la meva inexistència.
lunes, 4 de abril de 2011
QUOTIDIANITAT
Baixo les escales en moviment lliure.Entro al metro en panoràmica.Miro a la gent amb càmara objectiva.Davant algú en concret faig un primer plà.Surto del metro en angle zenital.I arribo a la feina en travelling.
lunes, 14 de febrero de 2011
RECONSTRUIR-SE
Jo em reconstrueixo cada día.Quan em llevo, tot bon punt poso els peus a terra, em reconstrueixo, sobre tot si el día abans he experimentat mancances.
Em reconstrueixo després del dol.
Em reconstrueixo després de sentir-me estúpidament sola en una festa.
Em reconstrueixo després de mirar-me al mirall i veure que els ulls se m'estan fent petits i la boca dura.
Em reconstrueixo després de pensar que no he deixat cap llavor.
Em reconstrueixo quan penso que rés ha estat perque sí.
Em reconstrueixo després del dol.
Em reconstrueixo després de sentir-me estúpidament sola en una festa.
Em reconstrueixo després de mirar-me al mirall i veure que els ulls se m'estan fent petits i la boca dura.
Em reconstrueixo després de pensar que no he deixat cap llavor.
Em reconstrueixo quan penso que rés ha estat perque sí.
lunes, 24 de enero de 2011
POBRITUTS
L'he vista tremolar.Els peus descalços, vestida de negre,demanant almoïna "por el amor de Dios" amb un to semblant a un gemec.
He posat la moneda dins el recipient, potser perque ella ha connectat amb el fred del meu cos i també amb el fred que de vegades envaeix la meva ánima.Potser.
He posat la moneda dins el recipient, potser perque ella ha connectat amb el fred del meu cos i també amb el fred que de vegades envaeix la meva ánima.Potser.
miércoles, 19 de enero de 2011
HISTORIES DEL PARC GÜELL
Tot pujant el carrer Larrard coincidí amb el Salvador, el qual va fer un posat de sorpresa.Xerràrem una estona i jo sigué tan agosarada que li digué:
- Podríem parlar en el Parc Güell? -
Ell es mostrà contrariat, però de seguida entengué el missatge i aixecà les mans en senyal d'acord.Ens enfilàrem amunt i ens aturàrem a la porta del Parc.Després passàrem i ell m'assenyalà cap a les Tres Creus, per tant avançàrem a uns turistes i pujàrem cap a aquell indret.Reprenguèrem la conversa del carrer Larrard sobre moments que tots dos travessàrem.Ell dugué la veu cantant del tema i jo vaig portar alguna opinió a fi d'interposar una nota esperançadora, tot vestint les paraules amb un somriure i veiè que en Salvador tremolava una mica, no sé si de fred o de neguit.
Romanguérem en silenci, cercant cadascú una forma de reconciliació i finalment seiérem en un banc apartat, sota un arbre frondós.
- Podríem parlar en el Parc Güell? -
Ell es mostrà contrariat, però de seguida entengué el missatge i aixecà les mans en senyal d'acord.Ens enfilàrem amunt i ens aturàrem a la porta del Parc.Després passàrem i ell m'assenyalà cap a les Tres Creus, per tant avançàrem a uns turistes i pujàrem cap a aquell indret.Reprenguèrem la conversa del carrer Larrard sobre moments que tots dos travessàrem.Ell dugué la veu cantant del tema i jo vaig portar alguna opinió a fi d'interposar una nota esperançadora, tot vestint les paraules amb un somriure i veiè que en Salvador tremolava una mica, no sé si de fred o de neguit.
Romanguérem en silenci, cercant cadascú una forma de reconciliació i finalment seiérem en un banc apartat, sota un arbre frondós.
UN PESSEBRE DIFERENT
El nen Jesús obrí els ulls i amb horror veié que el pessebre era de cartró pedra, que els pastors anaven completament borratxos, que els Reis Mags eren uns pobres immigrants sense papers i que Josep i Maria ploraven desconsoladament perquè intuíen que el seu fill acabaría crucificat.
domingo, 2 de enero de 2011
INFILTRAT
És ell.Cada dia puja a la parada d'Urquinaona.El miro i veig en cada gest un signe de que no és d'aquí.Amb aixó no vull dir que sigui estranger o potser sí., perquè de fet és estranger perque vé d'un altre planeta, estic segura.
L'observo discretament però ell s'està adonant i em torna la mirada, una mirada buida, que vé del no rés.M'entren esgarrifances.
Queda un seient lliure al meu costat i s'hi asseu.Jo em moro de por, perquè em vé la fredor del seu cos d'extraterrestre.
Començo a sentir-me angoixada i sospito que sap que li tinc una por terrible.
M'imagino que sota la pell d'aparença humana s'amaga la dermis d'un rèptil i penso si en tot el metro hi haurà d'altres com ell, que passin inadvertits i que poden tenir l'aspecte d'homes i dones ben normals.
Observo als altres passatgers però no, no em transmeten la inquietud que em provoca ell.
Cada vegada tinc més clar de que és un alienígena i possiblement hi hagi d'altres que es mouen per a tota la ciutat.
D'aquí a una estona arribarà a la seva parada., Torres i Bages, i baixarà i anirà qui sap on, potser a una oficina, a una botiga o a una escola o bé a un magatzem abandonat per trobar-se amb els seus.D'això estic ben segura.
L'observo discretament però ell s'està adonant i em torna la mirada, una mirada buida, que vé del no rés.M'entren esgarrifances.
Queda un seient lliure al meu costat i s'hi asseu.Jo em moro de por, perquè em vé la fredor del seu cos d'extraterrestre.
Començo a sentir-me angoixada i sospito que sap que li tinc una por terrible.
M'imagino que sota la pell d'aparença humana s'amaga la dermis d'un rèptil i penso si en tot el metro hi haurà d'altres com ell, que passin inadvertits i que poden tenir l'aspecte d'homes i dones ben normals.
Observo als altres passatgers però no, no em transmeten la inquietud que em provoca ell.
Cada vegada tinc més clar de que és un alienígena i possiblement hi hagi d'altres que es mouen per a tota la ciutat.
D'aquí a una estona arribarà a la seva parada., Torres i Bages, i baixarà i anirà qui sap on, potser a una oficina, a una botiga o a una escola o bé a un magatzem abandonat per trobar-se amb els seus.D'això estic ben segura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)