L'he vista tremolar.Els peus descalços, vestida de negre,demanant almoïna "por el amor de Dios" amb un to semblant a un gemec.
He posat la moneda dins el recipient, potser perque ella ha connectat amb el fred del meu cos i també amb el fred que de vegades envaeix la meva ánima.Potser.
lunes, 24 de enero de 2011
miércoles, 19 de enero de 2011
HISTORIES DEL PARC GÜELL
Tot pujant el carrer Larrard coincidí amb el Salvador, el qual va fer un posat de sorpresa.Xerràrem una estona i jo sigué tan agosarada que li digué:
- Podríem parlar en el Parc Güell? -
Ell es mostrà contrariat, però de seguida entengué el missatge i aixecà les mans en senyal d'acord.Ens enfilàrem amunt i ens aturàrem a la porta del Parc.Després passàrem i ell m'assenyalà cap a les Tres Creus, per tant avançàrem a uns turistes i pujàrem cap a aquell indret.Reprenguèrem la conversa del carrer Larrard sobre moments que tots dos travessàrem.Ell dugué la veu cantant del tema i jo vaig portar alguna opinió a fi d'interposar una nota esperançadora, tot vestint les paraules amb un somriure i veiè que en Salvador tremolava una mica, no sé si de fred o de neguit.
Romanguérem en silenci, cercant cadascú una forma de reconciliació i finalment seiérem en un banc apartat, sota un arbre frondós.
- Podríem parlar en el Parc Güell? -
Ell es mostrà contrariat, però de seguida entengué el missatge i aixecà les mans en senyal d'acord.Ens enfilàrem amunt i ens aturàrem a la porta del Parc.Després passàrem i ell m'assenyalà cap a les Tres Creus, per tant avançàrem a uns turistes i pujàrem cap a aquell indret.Reprenguèrem la conversa del carrer Larrard sobre moments que tots dos travessàrem.Ell dugué la veu cantant del tema i jo vaig portar alguna opinió a fi d'interposar una nota esperançadora, tot vestint les paraules amb un somriure i veiè que en Salvador tremolava una mica, no sé si de fred o de neguit.
Romanguérem en silenci, cercant cadascú una forma de reconciliació i finalment seiérem en un banc apartat, sota un arbre frondós.
UN PESSEBRE DIFERENT
El nen Jesús obrí els ulls i amb horror veié que el pessebre era de cartró pedra, que els pastors anaven completament borratxos, que els Reis Mags eren uns pobres immigrants sense papers i que Josep i Maria ploraven desconsoladament perquè intuíen que el seu fill acabaría crucificat.
domingo, 2 de enero de 2011
INFILTRAT
És ell.Cada dia puja a la parada d'Urquinaona.El miro i veig en cada gest un signe de que no és d'aquí.Amb aixó no vull dir que sigui estranger o potser sí., perquè de fet és estranger perque vé d'un altre planeta, estic segura.
L'observo discretament però ell s'està adonant i em torna la mirada, una mirada buida, que vé del no rés.M'entren esgarrifances.
Queda un seient lliure al meu costat i s'hi asseu.Jo em moro de por, perquè em vé la fredor del seu cos d'extraterrestre.
Començo a sentir-me angoixada i sospito que sap que li tinc una por terrible.
M'imagino que sota la pell d'aparença humana s'amaga la dermis d'un rèptil i penso si en tot el metro hi haurà d'altres com ell, que passin inadvertits i que poden tenir l'aspecte d'homes i dones ben normals.
Observo als altres passatgers però no, no em transmeten la inquietud que em provoca ell.
Cada vegada tinc més clar de que és un alienígena i possiblement hi hagi d'altres que es mouen per a tota la ciutat.
D'aquí a una estona arribarà a la seva parada., Torres i Bages, i baixarà i anirà qui sap on, potser a una oficina, a una botiga o a una escola o bé a un magatzem abandonat per trobar-se amb els seus.D'això estic ben segura.
L'observo discretament però ell s'està adonant i em torna la mirada, una mirada buida, que vé del no rés.M'entren esgarrifances.
Queda un seient lliure al meu costat i s'hi asseu.Jo em moro de por, perquè em vé la fredor del seu cos d'extraterrestre.
Començo a sentir-me angoixada i sospito que sap que li tinc una por terrible.
M'imagino que sota la pell d'aparença humana s'amaga la dermis d'un rèptil i penso si en tot el metro hi haurà d'altres com ell, que passin inadvertits i que poden tenir l'aspecte d'homes i dones ben normals.
Observo als altres passatgers però no, no em transmeten la inquietud que em provoca ell.
Cada vegada tinc més clar de que és un alienígena i possiblement hi hagi d'altres que es mouen per a tota la ciutat.
D'aquí a una estona arribarà a la seva parada., Torres i Bages, i baixarà i anirà qui sap on, potser a una oficina, a una botiga o a una escola o bé a un magatzem abandonat per trobar-se amb els seus.D'això estic ben segura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)