INFILTRAT

És ell.Cada dia puja a la parada d'Urquinaona.El miro i veig en cada gest un signe de que no és d'aquí.Amb aixó no vull dir que  sigui estranger o potser sí., perquè de fet és estranger perque vé d'un altre planeta, estic segura.
L'observo discretament però ell s'està adonant i em torna la mirada, una mirada buida, que vé del no rés.M'entren esgarrifances.
Queda un seient lliure al meu costat i s'hi asseu.Jo em moro de por, perquè em vé la fredor del seu cos d'extraterrestre.
Començo a sentir-me angoixada i sospito que sap que li tinc una por terrible.
M'imagino que sota la pell d'aparença humana s'amaga la dermis d'un rèptil i penso si en tot el metro hi haurà d'altres com ell, que passin inadvertits i que poden tenir l'aspecte d'homes i dones ben normals.
Observo als altres passatgers però no, no em transmeten la inquietud que em provoca ell.
Cada vegada tinc més clar de que és un alienígena i possiblement hi hagi d'altres que es mouen per a tota la ciutat.
D'aquí a una estona arribarà a la seva parada., Torres i Bages, i baixarà i anirà qui sap on, potser a una  oficina, a una botiga o a una escola o bé a un magatzem abandonat per trobar-se amb els seus.D'això estic ben segura.