Tot pujant el carrer Larrard coincidí amb el Salvador, el qual va fer un posat de sorpresa.Xerràrem una estona i jo sigué tan agosarada que li digué:
- Podríem parlar en el Parc Güell? -
Ell es mostrà contrariat, però de seguida entengué el missatge i aixecà les mans en senyal d'acord.Ens enfilàrem amunt i ens aturàrem a la porta del Parc.Després passàrem i ell m'assenyalà cap a les Tres Creus, per tant avançàrem a uns turistes i pujàrem cap a aquell indret.Reprenguèrem la conversa del carrer Larrard sobre moments que tots dos travessàrem.Ell dugué la veu cantant del tema i jo vaig portar alguna opinió a fi d'interposar una nota esperançadora, tot vestint les paraules amb un somriure i veiè que en Salvador tremolava una mica, no sé si de fred o de neguit.
Romanguérem en silenci, cercant cadascú una forma de reconciliació i finalment seiérem en un banc apartat, sota un arbre frondós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario